I ara...

Rellegir tots els escrits de fa temps.... Que petitona que era. Era molt nena. Ara... suposo que d'una forma o una altra ho segueixo sent. Al final amb l'eric no va passar res, i amb l'Alejo... tampoc. A mitjans d'abril vaig conèixer un noi, el Rubén. Ell tenia novia, una tal Maria, i de seguida ens vam fer molt amics. Al cap d'uns dies jo ja estava penjadíssima d'ell! Vam fer una aposta sobre un partit Barça-Madrid i els dos vam perdre... La aposta consistia en que si ell perdia em portava a veure una pelicula al cine i si jo perdia li donava un petó... Així que vam anar al cine a veure la película de "El sicario de dios" (que va triar ell) i jo, li vaig donar un petó a la galta.  Després, durant la película ens vam anar a propant més i mñes i al final, ens vam fer un petó. Allà vam començar a ser alguna cosa entre amics i més que amics, pero res més, ja que ell encara estava amb la Maria. Al cap d'unes setmanes va deixar a la Maria i el dia 13 de maig vam començar a sortir oficialment. Pero com que el 11 va ser més o menys quan em va "demanar" (entre cometes perque realment no m'ho va demanar) per sortir ell va voler que fos la data oficial. Áixí que als meus llibres, llibretes i agendes van començar a aparèixer els numeros 11.05 i 11.05.2011. El primer mes i mig va ser el millor de la meva vida. Tot era fantàstic. Quan anava a dormir l'últim pensament que tenia era per ell i al despertar-me el primer pensament també anava dirigit a ell. A partir del mes i mig ja van començar a arribar les discusions, les baralles i les llàgrimes, seguits per els jelos i la desconfiança. Ell va començar a anar sempre amb la Judit, una noia que, no té gaire bona fama que diguem, i jo... Jo ja havia renunciat a tot i tothom per ell, així que no em quedava practicament ningú. Al final, a finals de Juliol vam tallar definitivament. Ja no en quedava res dels riures i la felicitat del principi. Pero tot i així jo el seguia estimant, igual que segueixo fent ara. Ara per ara, m'han enviat a estudiar a França, des d'on és molt més difícil comunicar-me amb ell i d'on des de, segurament, em podré oblidar definitivament d'ell.

Dia 2 (part3)

Bua! Ara la canço que em posa de més bon humor!

We are who we are-Kesha

Hot and dangerous
If you’re one of us, then roll with us
‘Cause we make the hipsters fall in love
And we’ve got hot-pants on enough
And yes of course because we’re running this town just like a club
And no, you don’t wanna mess with us
Got Jesus on my necklace

I’ve got that glitter on my eyes
Stockings ripped all up the side
Looking sick and sexy-fied
So let’s go-o-o (Let’s go!)

Tonight we’re going hard
Just like the world is ours
We’re tearin’ it apart
You know we’re superstars
We are who we are!

We’re dancing like we’re dumb
Our bodies go numb
We’ll be forever young
You know we’re superstars
We are who we are!

DJ turn it up

It’s about damn time to live it up
I’m so sick of being so serious
It’s making my brain delirious!
I’m just talkin’ truth

I’m telling you ’bout the shit we do
We’re sellin’ our clothes, sleepin’ in cars
Dressin’ it down, hittin’ on dudes (HARD!)

I’ve got that glitter on my eyes
Stockings ripped all up the side
Looking sick and sexy-fied
So let’s go-o-o (Let’s go!)

Tonight we’re going hard
Just like the world is ours
We’re tearin’ it apart
You know we’re superstars
We are who we are!
We’re dancing like we’re dumb
Our bodies go numb
We’ll be forever young
You know we’re superstars
We are who we are!

DJ turn it up
DJ turn it up
DJ turn it up
DJ turn it up

Tonight we’re going hard
Just like the world is ours
We’re tearin’ it apart
You know we’re superstars
We are who we are!

We’re dancing like we’re dumb
Our bodies go numb
We’ll be forever young
You know we’re superstars
We are who we are!

OW!

 

Dia 2 (part 2)

Vale. Ja hi estem una altra vegada. Parlo amb el d'Alicante i no em contesta. Em parla el Ferran. Segurament per dir-me que ha penjat el nou video i que li comenti... penós.El video no. El que em pasa. And I wonder if I ever crossed your mind, for me it happens all the time. Need you now. De Lady Antebellum. Es maca la canço. I'ts a quarter after one I'm all alone and I need you now. I I don't know how can I do it without you. I just need you now. Fa pensar... es maco que la gent pensi en els altres i no nomes en ells mateixos. Estic fent masses coses a la vegada. Escoltar música. Escriure en aquest blog. Parlar pel msn. Estar al face. Estar al tuenti. Comentar les publicacions. Contestar correus i misatges privats. Seleccionar fotos i ordenar-les. Modificar les fotos per pujar-les al face. Masses coses..! Estres! Vale, comprobat. Lo del Ferran es per el video perque li ensenyi a la gent. Es l'unic que li importa. La seva reputació com a DJ Fonseca! Aix quina rabia! Es que no es pot ser aixi! A partir d'ara paso d'ell. Decidit. Per sempre! I no li tornaré a parlar. Amb l'eric ja porto 3 dies sense parla i he sobreviscut no? Doncs ja esta. Ara nomes em falta deixar de parlar amb el Ferran i parlar menys amb l'Atek...! I ja està! I ho dic aixi...com si fos poc...!
Bueno vaig a escoltar la canço mes bona del mon. Buscando el sol. Siempre que me despierto busco algo que me de esa sensacion. Lo encuentro y paso tiempo navegando entre el misterio y tu sabor. La imaginacion vuela para recorrer el resto. Creas un estado tan aislado y perfumado por tu olor...! Ah aaaah! No se si estas detras, o soy yo el que esta ahi. Y entro en un estado tan perfecto... ! Pareces de saber todo lo que esta aqui. Y encuentro que hay un lado casi opuesto. Haces que se me pasen las horas y salga el sol. A veces haces de tiempo. Creces siempre en lugares secretos, buscando el sol. Buscando el sol. Si salgo paseando por el parque, con las flores estas vos. (estas vos, estas vos) Te encuentro y me hago parte de las risas que se crean con tu olor. Veo que la luz (veo que la luz) vienen mis amigos con el resto. A ver quien para esto. Creas un estado tan aislado y perfumado por tu olor...! Ah aaah! No se si estas detras, o soy yo el que esta ahi. Y entro en un estado tan perfecto... ! Pareces de saber todo lo que esta aqui. Y encuentro que hay un lado casi opuesto. Haces que se me pasen las horas y salga el sol. A veces haces de tiempo. Creces siempre en lugares secretos, buscando el sol. Buscando el sol.  Haces que se me pasen las horas. Creces siempre en lugares secretos, buscando el sol. Buscando el sol. Buscando el sol.

Dia 2

Quin fàstic. Un dia fantàstic fins fa 30 minuts... I tot per culpa d'ells. De la meva familia. Es creuen que es perfecta. O almenys ho volen aparentar. I aixo a mi que m'importa? Per esclar, jo formo part d'aquesta familia. I aleshores he de participar i sacrificar-me per ella, no? Una merda! No em dona la gana. No vull formar part d'aquesta familia fastigosament controladora. Ja se la poden confitar. Despres es queixen. "Quan quedes t'hem de portar sempre amunt i avall!". Doncs que em comprin la moto ja! Que mes els hi dona. A no, perdoneu. Es que llavors no em podrien fer la vida impossible! No tan com me la fan ara...
Bueno que se'n vagin a... a on vulguin.. pero lluny de mi..  una estoneta.
Aquest dia (a partir de les 11 i algo) a sigut genial! Primer al pave amb la Gise en un partit del seu novio. Despres parlant al vestuari de moltes coses. Tantes...! Despres en un partit seu. Ha estat bé encara que han perdut... i ella nomes ha jugat 5 minuts. Despres al vestuari hem sentit com els tius deien que per jugar tan poc i tan malament que millor que no vingués... i l'Aina i el David defensant-la i el Raul i el Coma dient que no hagues vingut... Després hem anat a casa seva i em estat al msn/face mentre parlavam i tal. Despres una altra vegada al pave. Aquesta vegada pero erem tot tias. Ha sigut un partidon! M'he rigut tant! Al final hem tornat a perdre 4-2 per culpa de la nostra portera... i perque les altres les molt putes anavan a fer mal! I li han fet mal a l'Aina.... com s'ha cabrejat la mery de veritat! Pero tenia tota la rao! Despres quan ja hem sortit, o més ben dit, estavem sortint m'he trobat al Ferran i la Mariel... mira que es casualtitat...! I despres he conegut a la Mi i hem anat cap al dorado (un bar d'arenys) on he conegut els "nandus" de fernando perqe els 2 es diuen aixi i despres cap al cruasan (no se com s'escriu..) i ens hem menat un entrepa... bueno ells se'l han menjat perque a mi m'han vingut a buscar... pero abans hem llegit uns chistes en el iTouch d'un dels nandos i ens hem rigut un rato.. jajaja! Bueno vaig a dormir. O a parlar pel tuenti amb l'Atek...! O pel msn.
Adeu!

PD: record! 2 dies seguits escribint!

Lara

Dia 1 (part 5)

D'acord l'he subestimat. Le jutjat sense saber. Em defensa per sobre de tot. I m'estima. I.. ho sento. No es culpa seva. S'estan barallan per culpa meva. Bueno... per culpa meva... ella m'esta defensatnt i ell no en vol saber res de mi. Fa mal. Bastant mal. Mai vaig pensar que em pogues arribar a sentir aixi.D'acord em defensa, pero despres quan baixo per dir-li bona nit i per veure com está m'ho tira tot en cara... això no ho trobo normal. Vull dir que si, que ho es.... suposu... pero no m'agrada... bueno a ningú li agrada, si no digueu-me: a qui li agrada que li diguin continuament el que fa malament? I a més m'ha dit que el d'anar demà a Arenys amb la Gisela m'ho he de guanyar. Que si no, que no hi anire. Pero, es que no l'entenc! Que potser es pensa que puc fer-ho tot en mig mati? Espero que no, perque es que no puc.
Bé, ara el Ferran una altra vegada. Ferran acaba de iniciar sesión. I ho fa perque li parli perque acaba de veure que m'he conectat... li dire alguna cosa... i a més l'Eric torna a estar conectat com no... m'acabo de posar a conectada i no em diu res... aixo es que pasa de mi... que no li importo. Bueno millor. Aixi no patiré més per ell... tard o d'hora ell també em sera igual i ja está. Vale, ara li he parlat al Ferran i ell no em diu re... es que de veritat que no els entenc als nois! I menys el de la habitació del costat..! Pero aquest per molta rabia que em fagi me'l estimo en el fons. Molt en el fons. Perque si no me'l estimes sent el meu germa... a qui seria capaç d'estimar? Encara que no en vulgui saber re de mi. Més igual. M'importa. I mai deixare que fagi alguna cosa si se que el perjudica. Tornant al Ferran, ahir em diu de liarnus i tal... i ara no em parla?! Doncs jo tampoc li parlare!... Soc massa impulsiva... ho veieu? Aixo es el que em pasa sempre... quan estic enfadada o disgustada o dolguda dic una cosa... pero despres amb que em donguin nomes una miqueta ja no m'enrecordo de lo anterior i ho perdonu tot. Casi tot. Menys unes cuantes coses que no podré perdonar mai. Ho sento pero es aixi. Almenys de moment. Potser d'aqui un temps podre perdonar aquestes persones i podrem tornar a ser amics. No ho sé. Mai se sap.
Va ara si que m'en vaig a dormir. Publicaré aixo i baixare el ordinador a baix... que si no... em mataran. Vale. No em mataran. Pero no vull que tinguin més raons per dir-me dema que no em porten. Bona nit.

Lara

Dia 1 (part 4)

No sé ni per que ho intento... es que no té cap sentit. Perque intento que estiguem bés i sense barallar-nos si sé que aiso es impossible? Suposo que ho faig per ella. Encara que no ho sapiga fer bé. Esque la veritat es que no el suportu! Perque he de fer veure que si?! No em fa cap gracia haver-lo d'aguantar tot el dia. A més no es culpa meva. Jo no vaig decedir tenir un germà! Van ser ells els qui van decidir tenir un altre fill... aixi que perque he de ser jo la que pagui les consequencies de les seves decisions? A més, ara ja té més força que jo i em fa mal. Ell no ho entèn. Es pensa que fa gracia. No en fa. Ni mica. El que més em molesta es que, quan em fa mal, i em queixo amb raó ella s'enfada. Com si fos culpa meva que el SEU fill fos aixi. Despres ell li contesta i li parla malament. I fa el que vol. Si jo fés el que ell fa ja fa temps que estaria fora de casa. M'haurien fet fora. Es que ho sé. Bueno potser no. Ho he d'admetre, no m'haurien fet fora de casa pero a ell li deixen passar moltes més. Ella diu que a mi sempre m'han donat molt més a mi. Es posible. Tot i aixi... ho dubto. Jo no ho veig aixi. Será perque soc jo. I ell es el seu nen. I jo soc la nena del papa. Sí, es possible. Sempre ve a molestar. Com es posible que no se'n cansi mai? No ho sé. Si jo fos ell, acabaria agotada al final del dia. Pero no ho sóc. Per sort! Ara ja comença a incordiar una altra vegada! Es que es insoportable! Quina rabia de pavu. A més... vaga diu! El únic vagu es ell! Que no sap fer re! És un PRINGAT! A més que es creu molt i no arriba a mitja merda. Encara que he d'admetre que en el fons l'estimo. Només una mica. Però l'estimo. Hauria d'aprendre a no estimar a la gent. Així no em faria mal el que em digués i li podria dir tranquilament "ets un BURRU". I em quedaria tan tranquila i tan a gust!
Ara he de passar d'ell. Siusplau que no se'm apropi més perque ja no puc aguantar-lo durant gaire més estona. Per si fós poc ara ve aqui a l'habitacio a molestar-me mentre escric... Per un dia que escric ha de venir ell a molestar... Diu que em reventará a cops de puny! Quina gracia. PRINGAT! A veure si ho entens nen! Que no ets res més que un PRINGAT. Que no et vol NINGÚ. A més ets un prepotent.
Vale, perfecte. L'eric s'ha conectat. "Eric ;) ha iniciado sesión". Com si no en tingués prou. I ara que? Li vull parlar... pero NO ho he de fer... siusplau... he de resistir.. si ell no em parla jo tampoc. I es que em costa moltisim! Perque em costa tant? Capritx o amor? A saber.. millor no saberu.
M'ha dit la Lula que vindrá a Irlanda! Que bé! Tant de bo! Amb una mica de sort anirem tots a Bray! Bueno sort.... el que es diu sort.... seria més correcte dir enchufe... pero segur que si! I potser la Àfrica també ve.. espero que si! Es que ens ho pasarem genial! Pero no m'he d'ilusionar perque el seu pare potser li diu que no... o jo no trec tant bones notes com per anar-hi... esta decidit. Aquest segon trimestre estudiaré MOLT! Moltíssim! També vindrá l'Atek. I el nen que no soporto. Pero faré que ell estigui a greystones. I l'Eloy! El Eloy també vindrá (si el seu pare el deixa). Si siusplau! Que vingui! I la bea! I la Belu! I la Irene! I la Ana! I la Ale! I.. no, ell no. Que ell no vingui siusplau. L'alejo no! Si ve ho pasaré malament i vaig a pasarm-ho genial! Perque és el MEU lloc. Aixi que no vull que ell hi vagi. Ni el Gorka. Bueno el Gorka que fagi el que vulgui. Pero... no sé. Per mi... millor... va, no sé! L'alo que no vingui i el Gorka que fagi el que vulgui pero si no vé millor. Estava pensant que com que son molt amics si em lies amb el Gorka i tal, millor que millor. Per fotre'l. Pero no. Jo no soc aixi de puta. Si no em mola no em liare amb ell. MAI. A no ser que em moli. Bueno més que molar perque es molt facil que a mi em moli un tiu. Massa facil. I aixo no es gens bo. Gens. Bueno me'n vaig a la meva habitació i a dormir que demà he quedat am la Gisela! Ai! Es veritat li he d'explicar a ella. Perque ella m'hauria de portar. Bueno no crec que li fagi gaire gracia pero... ho he de fer. Espero tenir sort! Demà ja ho explicare!

Lara

dia 1 (part 3)

Aixo no pot ser! com es que avui he tingut temps de fer tantes entrades a aquest blog? Bueno perque estava malalta.... per tot i aixi... estic flipant! Fa una estona han vingut a "visitar-me" ho poso entre cometes perque no estic segura de si m'han vingut a visitar a mi o a la casa.. molt trist vaja. Encara que una d'elles si que em sembla que ha vingut a veure com estava (i a buscar el micro de la wii)... vale... ho se... confio massa amb la gent.. pero que hi puc fer? a més, no se dir que no..! un altre defecte... espero que si ho escric me'n adonaré i deixaré de cometre elmateix error una vegada i una altra. La veritat es que per molt que em costi admetreu el noiet aquet que viu amb mi te molta rao en les coses que em diu... les que em diu en privat.. perque en public me'n diu unes altres per fer rabiar la gent, perque no hi te tanta confiança o... jo qué sé perqué.. es que realmen no s'hi pot confiar amb la gent.. despres pasa el que pasa.. la confiança tambe comporta esperar alguna cosa de la gent... i despres la gent et decepciona... i perque? perque les persones som aixi... i tots ens emportem cops esclar, pero alguns més que altres. I es que som molt desagraïts els uns amb els altres. Amb aixo no vull dir que jo sigui perfecte, ni molt menys! el que vull dir es que tots (incluida jo) en algun moment de la vida fem mal a una altra persona, i normalment si li fas mal, es perque aquella persona t'estima, perque si no no li faries cap mal, ni tan sols s'immutaria... per aixo em de vigilar que es el que diem, com ho diem, quan o diem i perque o diem... perque aixi podem fer molts amics.. i si no ho cuidem també podem fer molts enemics... tot aixo m'ho va dir una persona que si que m'estima de veritat. I ho sé que m'estima. Encara que no m'ho digui. O que no m'ho digui tant com m'agradaria. Perque aquesta persona es la que m'estima més en aquet mòn. I no parlo del noi que m'agrada, del meu millor amic o de la meva millor amiga, no. I si ho llegeix, que ho llegira amb mi al costat, sabra de seguida que es ella. I si, dic ella, es una nena/noia/dona. I ella sap que jo també l'estimo molt. Encara que no li sapiga demostrar. No com a ella li agradaria. Pero es que no en sé més. I ho sento. M'agradaria saber fer-ho millor, t'ho dic de tot cor, però es que no en sé. Que hi puc fer si no en sé més? I jo se que ella ha patit, molt, per mi. I li vull demanar perdó per totes les vegades que ha plorat per culpa meva. Perque jo no en tinc cap dret a fer-la plorar ni a dir-li el que li dic. T'estimo.

Lara

Dia 1 (part 2)

El primer dia i ja en faig dos parts... bueno suposu que aixo compensara tots els dies que no hi escriure. LA veritat es que en la primera part només he escrit sobre nois i no tot a la meva vida son nois. I la veritat es que no tot es dolent. Algunes coses bones hi han, esclar. Per exemple les meves amigues que sempre estan al meu costat quan les necesitu, no com unes altres que vaig tenir en un altre temps que a la primera de cambi em van deixar de banda... fa mal recordar tot aixo pero la veritat es que si ho comparo amb la meva situació actual ara em sembla com si estigues a la gloria. I, amb el que em va passar vaig apendre que no havia de confiar tant de cop ne la gent, perque despres pasa el que pasa. Pero tot i aixi no tot es perfecte, i encara que ho intento segueixo confiant amb la gent massa rapid, cosa que de vegades es bona i amb la que pots coneixer a molta gent excepcional, d'altres no es tan bona... i la veritat es que et deixen ben fotut... pero bueno s'ha de pensar en les vegades que aixo es bo i no dolent.
La veritat es que aquest blog l'he comensat per... no se perque l'he comensat pero el cas es que no em desagrada del tot. Ara mateix una mostra d'aquests amics tant fantastics que tinc. El Eloy, que viu a Galicia m'ha dit que es molt probable que vingui aqui pel meu aniversari. I es que es tant bo/maco/preciós!! El trobo molt a faltar perque no ens veiem casi mai pero parlem pel face, tuenti, etc. Segueixo parlant amb ell en aquet mateix moment! Es que m'encanta la seva personalitat! Li acabu de dir que estic escrivint sobre ell y em diu "venga.. qe dices, qe parva eres" i es que encara que ell no ho sapiga o no ho vulgui admetre, es una gran persona! :) Es que es únic! mireu si es simpàtic/amable/modest/únic que em diu "-millones de gracias +gracias porque? -de escribir sobre mi dicen qe si alguien se para a escribis sobre ti es qe le importas mucho... por eso te quiero!!! +y yoo!!" es que es simplement ell mateix, per aixo cau tant bé a tothom... i es que molta gent fa veure que es ell mateix ho es pensen que ho son, pero en realitat no son aixi. Costa ser un mateix, es el que hi ha. Pero sempre hi han aquelles persones que son tal com son realment i ho accepten i aixo es el que els fa tant especials i importants en la vida de la gent que esta al seu costat o ho ha estat en algun moment. Son inolvidables! I aixo, eloy, despres t'ho traduire a tu exclusivament perque per tu ho faria tot! Espero que ho sapigues ja a aquestes altures. Bueno acabo ja que aviat haure d'anarme'n a fer deures o em cridaran per alguna cosa que els conec... bueno doncs re.. que os estimu gent! a tots els que esteu aqui al meu costat i que segurament mai llegireu aixo... perque aquesta pagina nomes els hi donare a les persones en les que confii mes... aixo no vol dir que els altres no es mereixin la meva confiança... aixo vol dir que tampoc vull que ho sapiga gaire gent, i que la gent que ho sapiga sera la gent a la que realment li confiaria la meva vida, perque son molt especials per mi!

Lara

Dia 1

eric... t'estimo? no t'estimo? no ho se.
el que em sembla es que segurament m'he encapritxat de tu i en el fons sempre m'ha seguit agradant aquell...  que perque li ic aquell? doncs perque no ens aguantem, no ens suportem... deus pensar "hi com pot ser que si si no el suporta li agradi?" doncs es una molt bona pregunta que de moment no et puc contestar perque la resposta no la sé ni jo...
Pero el que si que sé (o em sembla que se) es que sempre m'ha agradat en el fons... i aixó es el pitjor que em podia passar perque, inconcientment el busco en tots els nois que veig, encara que se que cap es ell. I per aquesta raó, totes les relacións que he tingut fins ara MAI no han durat tant com aquella, per molt que hem costi admetreu.... perque? perque no l'he olbidat...
I tu? m'ajudaras a olvidar-lo? O sera un altre? O no l'olvidare mai? A l'alejo el meu primer "novio de veritat" que, al final tot allo va quedar molt lluny, massa. I a l'ot? El que considerava un gran amic i ara resulta que no es res mes que un covard i un mentider? També m'ajudaras a ovlidar-lo? Perque en aquell moment, en el que estavem ell i jo sols, em va dir moltes coses, coses precioses i coses que segons es veu en aquestes circunstancies eren mentida.... i encara que digui el contrari... perqe mentir més? M'importa, l'Ot m'importa, no sé si nomes m'importa la seva amistat, o potser alguna cosa mes... pero ho tinc clarisim que m'importa.
I ara, us explicaré quin es el meu defecte més gran, el que fa que despres em senti desgraciada a la més mínima. Jo, quan estimo a alguna persona l'estimo amb TOT el meu cor, i l'altre defecte que no fa falta molt de temps perque estimi o aprecii una persona am TOT el meu cor, no... Amb 4 o 5 hores en tinc prou... però, és aixo dolent? no ho sé, pero de moment no m'esta portant res de bo. És com si no tingués ningú que m'estima... bueno en relitat si que tinc persones que m'estimen. I dos d'elles més del que m'imagino. Pero un dia d'aquets em deixaran sola. No es que dubti d'ells, es que dubto de mi! Sempre els faig mal.. i no ho faig expressament, ara no penseu que soc mala persona. Pero inconcientment faig coses que em perjudiquen a mi i ells m'intenten ajudar, pero cada vegada que rebutju la seva ajuda passa el mateix. M'enfado. Amb mi mateixa. No perque m'hagin ofert la seva ajuda, no. Sinó per haver-me perjudicat. Perque aixo els fa mal, ho se. I son persones que m'estimen de veritat perque si faig una cosa malament m'ho diuen i ja esta... no em menteixen... ells si que m'estimen de veritat, no com l'alejo i l'ot.

Lara