I ara...

Rellegir tots els escrits de fa temps.... Que petitona que era. Era molt nena. Ara... suposo que d'una forma o una altra ho segueixo sent. Al final amb l'eric no va passar res, i amb l'Alejo... tampoc. A mitjans d'abril vaig conèixer un noi, el Rubén. Ell tenia novia, una tal Maria, i de seguida ens vam fer molt amics. Al cap d'uns dies jo ja estava penjadíssima d'ell! Vam fer una aposta sobre un partit Barça-Madrid i els dos vam perdre... La aposta consistia en que si ell perdia em portava a veure una pelicula al cine i si jo perdia li donava un petó... Així que vam anar al cine a veure la película de "El sicario de dios" (que va triar ell) i jo, li vaig donar un petó a la galta.  Després, durant la película ens vam anar a propant més i mñes i al final, ens vam fer un petó. Allà vam començar a ser alguna cosa entre amics i més que amics, pero res més, ja que ell encara estava amb la Maria. Al cap d'unes setmanes va deixar a la Maria i el dia 13 de maig vam començar a sortir oficialment. Pero com que el 11 va ser més o menys quan em va "demanar" (entre cometes perque realment no m'ho va demanar) per sortir ell va voler que fos la data oficial. Áixí que als meus llibres, llibretes i agendes van començar a aparèixer els numeros 11.05 i 11.05.2011. El primer mes i mig va ser el millor de la meva vida. Tot era fantàstic. Quan anava a dormir l'últim pensament que tenia era per ell i al despertar-me el primer pensament també anava dirigit a ell. A partir del mes i mig ja van començar a arribar les discusions, les baralles i les llàgrimes, seguits per els jelos i la desconfiança. Ell va començar a anar sempre amb la Judit, una noia que, no té gaire bona fama que diguem, i jo... Jo ja havia renunciat a tot i tothom per ell, així que no em quedava practicament ningú. Al final, a finals de Juliol vam tallar definitivament. Ja no en quedava res dels riures i la felicitat del principi. Pero tot i així jo el seguia estimant, igual que segueixo fent ara. Ara per ara, m'han enviat a estudiar a França, des d'on és molt més difícil comunicar-me amb ell i d'on des de, segurament, em podré oblidar definitivament d'ell.