dia 1 (part 3)

Aixo no pot ser! com es que avui he tingut temps de fer tantes entrades a aquest blog? Bueno perque estava malalta.... per tot i aixi... estic flipant! Fa una estona han vingut a "visitar-me" ho poso entre cometes perque no estic segura de si m'han vingut a visitar a mi o a la casa.. molt trist vaja. Encara que una d'elles si que em sembla que ha vingut a veure com estava (i a buscar el micro de la wii)... vale... ho se... confio massa amb la gent.. pero que hi puc fer? a més, no se dir que no..! un altre defecte... espero que si ho escric me'n adonaré i deixaré de cometre elmateix error una vegada i una altra. La veritat es que per molt que em costi admetreu el noiet aquet que viu amb mi te molta rao en les coses que em diu... les que em diu en privat.. perque en public me'n diu unes altres per fer rabiar la gent, perque no hi te tanta confiança o... jo qué sé perqué.. es que realmen no s'hi pot confiar amb la gent.. despres pasa el que pasa.. la confiança tambe comporta esperar alguna cosa de la gent... i despres la gent et decepciona... i perque? perque les persones som aixi... i tots ens emportem cops esclar, pero alguns més que altres. I es que som molt desagraïts els uns amb els altres. Amb aixo no vull dir que jo sigui perfecte, ni molt menys! el que vull dir es que tots (incluida jo) en algun moment de la vida fem mal a una altra persona, i normalment si li fas mal, es perque aquella persona t'estima, perque si no no li faries cap mal, ni tan sols s'immutaria... per aixo em de vigilar que es el que diem, com ho diem, quan o diem i perque o diem... perque aixi podem fer molts amics.. i si no ho cuidem també podem fer molts enemics... tot aixo m'ho va dir una persona que si que m'estima de veritat. I ho sé que m'estima. Encara que no m'ho digui. O que no m'ho digui tant com m'agradaria. Perque aquesta persona es la que m'estima més en aquet mòn. I no parlo del noi que m'agrada, del meu millor amic o de la meva millor amiga, no. I si ho llegeix, que ho llegira amb mi al costat, sabra de seguida que es ella. I si, dic ella, es una nena/noia/dona. I ella sap que jo també l'estimo molt. Encara que no li sapiga demostrar. No com a ella li agradaria. Pero es que no en sé més. I ho sento. M'agradaria saber fer-ho millor, t'ho dic de tot cor, però es que no en sé. Que hi puc fer si no en sé més? I jo se que ella ha patit, molt, per mi. I li vull demanar perdó per totes les vegades que ha plorat per culpa meva. Perque jo no en tinc cap dret a fer-la plorar ni a dir-li el que li dic. T'estimo.

Lara